De la teoria a la pràctica: principals temes historiogràfics

​

Barcelona, 1 i 2 de febrer de 2024

​

L’any passat desenes de joves historiadors ens vam reunir a la Universitat de Girona per compartir recerques i debatre sobre fonts i metodologies. Durant aquesta enriquidora experiència vam poder constatar que el nostre ofici és extremadament cooperatiu. Són nombroses les sinèrgies que es poden crear entre camps d’estudi, períodes històrics i enfocaments teòrics i metodològics aparentment allunyats. Amb aquesta voluntat neix el II Congrés de Joves Investigadors en Història Social i Econòmica. El nostre objectiu és crear un espai de reflexió entre historiadors, quelcom imprescindible en els estadis inicials de les nostres carreres científiques. És des de les crítiques, observacions, propostes i debats sorgits en aquests espais que construïm coneixement.  

 

​El congrés tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona els dies 1 i 2 de febrer de 2024 i s’organitzarà en  diferents taules temàtiques. La nostra finalitat és aplegar el major nombre de participants d’èpoques i perspectives diferents, que donin lloc a debats fructífers que superin les fronteres habituals en la nostra disciplina. Així mateix, si l’anterior edició es va centrar en discutir sobre les possibilitats brindades per les diverses fonts d’arxiu i perspectives metodològiques per a la recerca en història econòmica i social, aquesta edició té com a objectiu posar en comú els enfocaments teòrico-historiogràfics subjacents a la nostra recerca. D'aquesta manera, s’espera que les diferents comunicacions ens serveixin per abordar els principals debats, hipòtesis i agendes de recerca que, per respondre a temàtiques i períodes diferents, sovint desenvolupem de manera aïllada. És per això que plantegem un congrés obert, vertebrat a partir dels següents eixos temàtics, pensats de forma àmplia i transversal: 

 

• El mercat de treball i els seus agents 

Al llarg de la història, els mercats de treball  han estat mediats per tot tipus d’agents. Des de gremis fins a sindicats, incloent l’Estat o la patronal, diversos actors institucionals han donat forma a aspectes com els sistemes de contractació, les jerarquies laborals, el control a l’accés del treball, la transmissió del coneixement o la remuneració. D’aquesta forma, els canvis i continuïtats que aquests agents han tingut en diferents períodes històrics han estat determinants en la configuració i regulació dels mercats de treball en tot tipus de sectors econòmics. Dins aquest eix temàtic convidem els joves historiadors a presentar comunicacions que abordin qüestions lligades al paper dels agents institucionals en el mercat de treball en èpoques i des de perspectives molt diferents. Això ens ha de permetre fomentar un diàleg que ens ajudi a establir una mirada més llarga a molts d’aquests aspectes, els quals sovint només atenem des dels respectius períodes històrics. 

 

• La provisió del benestar: família, estat, mercat i comunitat  

Totes les societats històriques han hagut de garantir la seva pròpia reproducció social, establint estratègies diverses per mantenir els seus membres en el dia a dia, durant la seva infantesa i vellesa, així com en períodes de malaltia, accidents i infortunis. Aquest conjunt complex d’estratègies sol agrupar-se sota el concepte de benestar, i ha donat lloc, en contextos polítics, socials, polítics i culturals diferents, a una interacció complexa entre les famílies, els Estats (o les institucions públiques), els mercats i les comunitats. En aquesta línia temàtica, esperem propostes que ajudin a concebre com les diferents societats històriques han assegurat la provisió del benestar, des dels gremis, les causes pies o les societats de socors mutus fins als sistemes de sanitat pública i seguretat social. Així mateix, seran benvingudes propostes que relacionin aquests sistemes de provisió de benestar amb les estratègies familiars de subsistència.  

 

• Nivells de vida, mobilitat social i desigualtats  

L’interès pels nivells de vida de la població té un llarg recorregut històric. Des de la preocupació de molts contemporanis davant la misèria que s’estenia a les ciutats industrials al segle XIX, s’han multiplicat els estudis sobre els nivells de vida en diferents contextos històrics. En paral·lel, des de fa dècades ha sorgit un creixent interès per la mobilitat social, sobretot pels processos d’ascens o descens socioeconòmic de col·lectius com pagesos, artesans o comerciants, entre molts d’altres. A una escala més àmplia, s’han multiplicat les anàlisis de l’evolució de la desigualtat socioeconòmica en diferents contextos i societats. Des d’aquest eix temàtic apostem per la necessitat d’una comunicació fluïda entre els investigadors de tots tres aspectes, centrals en la història social i econòmica d'etapes molt diverses. Convidem a presentar comunicacions que reflecteixin l’enorme varietat de perspectives existents per explorar aquestes qüestions: des d’estudis microhistòrics centrats en casos individuals, familiars o de grup fins a anàlisis macro que cobreixin grans grups socials o permetin crear sèries històriques de llarga durada sobre salaris reals, nivells de consum o desigualtat, entre d’altres. També seran ben rebudes les aproximacions que analitzin aspectes no crematístics com la salut, la higiene o altres aspectes qualitatius sobre les condicions de vida. 

 

• Política i desenvolupament econòmic 

Entendre per què unes societats són més riques i d’altres són més pobres ha estat, i continua essent, una de les preguntes centrals de la història econòmica. Són molts els factors explicatius que s’han proposat per a explicar aquestes diferències, des de la geografia i la dotació de factors productius fins a les pautes de consum, passant per la capacitat científico-tècnica o el capital humà. Una de les dimensions explicatives del desenvolupament econòmic que ha rebut particular atenció són les institucions. Enteses com a les “regles del joc”, una definició àmplia que abasta des de la política econòmica executada pels Estats fins al desenvolupament dels drets de propietat i la seguretat jurídica, les institucions són una de les peces centrals per desxifrar el desenvolupament econòmic. No obstant això, el cert és que les implicacions d’aquest concepte per a l’estudi de la història econòmica es troben lluny d’estar completament explotades. En aquesta línia temàtica, seran benvingudes totes aquelles propostes que analitzin l’impacte de les institucions, enteses des d’aquesta perspectiva àmplia, sobre el desenvolupament econòmic en el llarg termini. Treballs que abordin aquest concepte des d’una perspectiva crítica, que el problematitzin i/o que el desenvolupin des de perspectives originals, seran especialment benvinguts. 

 

• Poder polític i control social 

Un dels temes clàssics de la historiografia social i econòmica ha estat la divisió de les societats. D’això es desprenen diversos eixos de recerca i debat. Per una banda, l’estudi dels discursos hegemònics, els recursos i mecanismes de control social i la seva afectació sobre persones i col·lectius diversos. D’altra banda, les respostes organitzades contra el poder i la repressió. L’objectiu és posar llum sobre l’exercici del poder polític sobre la societat, tot identificant llurs mecanismes i respostes, així com els seus ideòlegs i discursos i les causes i conseqüències que se’n deriven. En resum, seran benvingudes totes aquelles propostes que abordin les pràctiques de control polític a través d’un ampli ventall cronològic, especialment aquelles que explorin aspectes de canvi i continuïtat sobre els aspectes comentats. 

 

Fem una crida a rebre propostes de comunicacions que plantegin qualsevol element relacionat amb els temes precedents. La crida està oberta a estudiants de màster, estudiants de doctorat i a aquells doctors que encara estiguin en l’ardu procés de consolidar la seva trajectòria acadèmica.  

 

Les propostes, d’una extensió màxima de 500 paraules, podran estar escrites en català, castellà, anglès o francès i s’hauran d’enviar acompanyades d’un breu CV del candidat al correu congresjihse@gmail.com. La data límit per a la seva recepció és el 30 d’octubre de 2023. Les propostes rebudes seran sotmeses a una revisió per part del comitè científic i es comunicarà la seva acceptació o refús abans del dia 30 de novembre de 2023. El comitè científic està conformat per Rosa Congost (UdG), Mònica Borrell (UB), Rosa Lluch (UB), Gabriel Ramon (UdL), Yolanda Blasco (UB) i Andoni Artola (EHU-UPV).

​

​