Universitat de Lleida, 2-4 de febrer de 2026

​

Seguint l’estela dels dos primers congressos de joves investigadors en Història Social i Econòmica celebrats a Girona i Barcelona els anys 2022 i 2023, enguany ens hem tornat a ajuntar amb la voluntat d’organitzar-ne la tercera edició. L’àmplia participació d’aquells dos primers congressos ens va mostrar la necessitat de generar espais on els investigadors novells poguéssim compartir les nostres recerques i inquietuds, tant pel que fa a la temàtica principal com quant a les fonts i les metodologies seguides. D’altra banda, allà també es va evidenciar l’enriquiment que sorgeix de conèixer-nos, compartir, debatre i reflexionar al voltant de les nostres recerques i les dels companys, i de descobrir que la nostra disciplina no és tan solitària com de vegades pot semblar. És amb l’ànim de cobrir aquesta necessitat que ens hem organitzat a fi de celebrar aquest III Congrés, de crear aquest espai tan necessari de cooperació i col·laboració entre joves investigadors.

 

La tercera edició del congrés JIHSE se celebrarà a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lleida entre els dies 2 i 4 de febrer del 2026. Mentre que la primera i segona edició es van centrar en les fonts i els principals temes historiogràfics de la història social i econòmica, enguany es posa l’èmfasi en la metodologia. Amb això, l’objectiu principal és compartir les diferents metodologies emprades en la recerca actual així com les seves principals dificultats i reptes, però també les seves potencialitats. 

 

En aquest sentit, volem insistir en que l’objectiu d’aquest congrés és portar a debat la reflexió al voltant dels reptes metodològics de la recerca, de tal manera que no s’acceptaran propostes centrades en resultats finals, sinó que hauran de ser textos centrats en les problemàtiques metodològiques afrontades i la manera en què s’han resolt. Creiem que posar en comú les diferents formes i maneres de treballar temàtiques similars ens permetrà aproximar-nos a la Història social i econòmica des d’enfocaments diversos i plurals, mitjançant unes mirades que creiem que permetran als participants trobar punts en comú entre les seves recerques i els ajudaran a obtenir una visió més holística dels seus objectes d’estudi.

 

Aquest congrés va adreçat a investigadors i investigadores novells que es troben en els estadis inicials de la recerca, des d’estudiants de màster fins a investigadors i investigadores postdoctorals.

 

Amb tot, hem plantejat les següents línies temàtiques al voltant de les quals girarà el congrés: 

 

• Estadística: la compilació de dades. Fruit dels avenços en informàtica de les darreres dècades, la creació i recopilació de dades per a estudis històrics ha experimentat canvis importants, des de la proliferació de programari específic per a bases de dades a les formes de representació i visualització de les mateixes. La major facilitat en recopilar i processar informació sovint s’ha traduït en un optimisme respecte a les possibilitats interpretatives d’aquesta història amb més recursos i potencialitats. Però cal evitar caure en la simple acumulació i recordar que el programari no pot fer la feina de l’historiador. A més, la nostra formació com a historiadors rarament inclou un coneixement real de les metodologies estadístiques i els processos de recopilació de dades, fet que pot induir a errors importants de mètode i interpretació. Com a historiadors novells, i més en un món acadèmic que pressiona per la conversió digital, aquest pot ser un escull important a l’hora de pensar com (i per què) volem crear les nostres bases de dades per a fer estudis socials i econòmics.
  
  És per això que aquest eix convida a reflexionar sobre els problemes metodològics de l’ús de bases de dades i aproximacions quantitatives a la història social i econòmica, i anima als joves historiadors a presentar comunicacions on expliquin el seu projecte de recerca i els problemes metodològics que hi hagin pogut trobar. Seran benvingudes comunicacions sobre problemes concrets de les fonts quantitatives, la creació i gestió de bases de dades, programaris específics, reptes en l’exposició de les dades, entre altres.

​

• Arxius i fonts escrites: Les fonts escrites constitueixen la base de gran part de la recerca històrica, tant per la seva capacitat de conservació com per la seva quantitat i disponibilitat. També perquè ofereixen la possibilitat de fer infinites interpretacions al voltant dels textos, dades i informacions que contenen i, per tant, dels processos socials i econòmics d’una determinada època. La seva diversitat —que va des de la documentació notarial i judicial fins la correspondència privada, els registres fiscals o la premsa, per posar alguns exemples— obre un ampli ventall de possibilitats per comprendre i interpretar les dinàmiques del passat, sempre canviants, atès que inevitablement les llegim en funció de les preguntes que ens plantegem en el present.
  
  Aquest eix, doncs, convida a reflexionar sobre els usos, els límits i les potencialitats d’aquestes fonts, així com sobre les metodologies emprades per analitzar-les i interpretar-les en el context de la Història social i econòmica. D’aquesta manera, vol ser un espai per debatre sobre la manera en què la mirada historiogràfica evoluciona i resignifica les fonts escrites, posant de relleu la seva vigència i la seva capacitat per generar noves preguntes i lectures sobre el passat.
   

• Fonts orals i memòria: Des de finals del segle XX les fonts orals han suscitat un gran interès entre la història, la sociologia i l’antropologia, produint-se estudis que han generat una multidisciplinarietat que van des de la història, a la psicologia i a la lingüística. A partir de testimonis directes i dels records, l’ús de les fonts orals com a mètode històric tracten d’abordar la comprensió del passat i dels seus canvis, proporcionant-ne així un treball d’anàlisi i una millor comprensió de la realitat passada. La combinació de les fonts orals així com l’exercici de la memòria esdevenen claus per rescatar aquelles figures i esdeveniments que, fins llavors, havien estat relegats a papers secundaris. De fet, la metodologia oral com eina històrica proporciona un ample ventall de perspectives entre les noves corrents historiogràfiques que darrerament porten generant-se però que, tanmateix, ha estat qüestionada com a font vàlida degut als biaixos intrínsecs que de vegades suposa.
  
  Així doncs, llancem crides en relació amb aquesta línia temàtica perquè s’hi mostrin les problemàtiques i reptes que suposa treballar amb aquest tipus de fonts, per tal de portar-los a debat i mostrar els entrebancs i les possibles formes de superar les seues limitacions, valorant-se especialment les aportacions dedicades a fer evident el plantejament, el qüestionament, la coordinació i l’aplicació del mètode de treball per la recerca.
   

• Arqueologia: Desenvolupada ja de manera primerenca a partir de l’antiquarisme renaixentista, l’Arqueologia ha servit des de llavors com una manera d’accedir a les societats anteriors a l’Edat Mitjana a través de la seva materialitat. Diversos corrents teòrics han dominat la interpretació que es fa del registre arqueològic (arquitectura, cultura material, transformacions del paisatge), fet que ha generat una constant evolució del que se sap de pobles històrics i protohistòrics com els fenicis, els grecs, els romans o els pobles pre-romans (ibers, celtibers, lusitans, turdetans, etc.). Malgrat la seva llarga trajectòria, l’estudi de la cultura material de societats pre-industrials continua sent una disciplina amb una gran vitalitat; la cerca de mètodes de datació absoluta més precisos, metodologies d’excavació menys destructives i la constant revisió dels discursos interpretatius converteixen l’Arqueologia en una bona eina per entendre el passat més remot i pitjor documentat per escrit. Per aquest motiu, s’encoratja als participants en aquest congrés a presentar propostes que analitzin els principals reptes metodològics encara presents en contextos arqueològics: registres arqueològics fragmentaris o incomplets, tractament de les restes arquitectòniques, gestió de grans quantitats de dades topogràfiques, problemàtiques relacionades amb la cultura material (ceràmica, metalls, vidre, etc.) i aspectes relacionats amb l’antropologia física. En qualsevol cas, s’anima a que les discussions s’articulin al voltant de com una revisió dels paradigmes metodològics actuals (fent ús de casos d’estudi concrets) pot millorar el coneixement que tenim sobre la dimensió socioeconòmica de les societats del passat.
   

• Mètodes digitals i cartogràfics: Els avenços digitals de les darreres dècades han obert noves vies per a l’anàlisi i representació de les dades tant històriques, socials, econòmiques i arqueològiques. Les tècniques de sistematització de dades i els sistemes d’informació geogràfica (SIG) permeten avui dia visualitzar i reinterpretar processos històrics i patrimonials a través de mapes dinàmics, cartografies interactives i models espacials. En arqueologia, metodologies com la fotogrametria, l’escaneig 3D o els models digitals de terreny han transformat la manera de documentar i analitzar jaciments, estructures i paisatges. Aquestes eines no només ofereixen una manera innovadora de presentar els resultats, sinó que, sobretot, plantegen noves preguntes i possibiliten aproximacions metodològiques que fins fa poc eren inviables.
  
  Aquest eix convida a reflexionar sobre els reptes i potencialitats de la cartografia històrica digital i de l’anàlisi espacial aplicada tant a la història econòmica com a l’arqueologia: com gestionar i normalitzar conjunts de dades heterogenis, quines són les limitacions tècniques i conceptuals dels models digitals, fins a quin punt la representació cartogràfica condiciona la interpretació del passat o, com integrar aquests recursos amb altres fonts documentals i materials. Igualment, interessa discutir la dimensió col·laborativa i oberta que ofereixen aquestes metodologies, tant a través de plataformes de dades compartides com de projectes interdisciplinaris.
  
  La línia vol ser un espai per debatre sobre l’ús crític de les eines digitals i cartogràfiques en la recerca històrica i arqueològica, posant l’accent en la manera com transformen la nostra pràctica investigadora, més que no pas en els resultats finals.

 

Les llengües acceptades per a la presentació de comunicacions són el català, el castellà, el portuguès, l’anglès, el francès i l’italià.

 

Per a la presentació de propostes els interessats hauran de fer-nos arribar:
 

• Un resum d’un màxim de 400 paraules de la proposta i la línia temàtica en la qual s’emmarca.
   

• Un currículum breu no superior a una pàgina, on haurà de figurar la seva informació personal (nom, cognoms i afiliació acadèmica), correu electrònic i telèfon de contacte.

 

El període de rebuda de propostes estarà oberta fins el dia 5 de novembre i caldrà fer-les arribar al correu: congresjihse@gmail.com 

 

El temps de durada cada comunicació serà d’un màxim de 15 minuts.

 

El comité científic està format per: 

• Ignasi Garcés Estalló (Universitat de Barcelona)

• Pere Benito i Monclús (Universitat de Lleida)

• Natàlia Alonso (Universitat de Lleida)

• Rosa Congost (Universitat de Girona)

• Joaquim Maria Puigvert (Universitat de Girona)

• Manel López Esteve (Universitat de Lleida)

• Joan Busqueta i Riu (Universitat de Lleida)

​